Professors i estudiants alcen a la UA una estructura de dos-cents metres quadrats amb les mans, guiats per l’expert italià Sergio Pone

L’italià ha qualificat de “fantàstica” l’experiència, fruit del taller d’arquitectura
· Deu quilòmetres de canyes del riu Segura formen la instal·lació que ocupa el pati de l’EPS IV

Alacant. 1 de febrer de 2018
Impulsar amb saba nova els caps pensants dels futurs arquitectes és una cosa que per a l’equip de la titulació d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant ja s’ha convertit en tradició. Javier Sánchez Merina professor de Projectes i coordinador internacional d’Arquitectura, s’entusiasma cercant professionals per a impartir classes pràctiques a l’alumnat.
Enguany, la International Week EPS18/Architecture ha comptat amb Sergio Pone, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Nàpols “Federico II”. Pone és expert a alçar enormes estructures reticulars de fusta. En el taller ha ensenyat als estudiants a pensar com fer-les amb canyes de riu.
Sánchez Merina assenyala com “la part il·lusionant és que l’alumnat puga construir espais immensos amb les seues mans i, d’altra banda, dignificar materials que no es consideren aptes per a l’Arquitectura”. Aquest és el cas que els ha ocupat enguany. Els estudiants han construït una estructura, que abasta dos-cents metres quadrats, feta a partir dels deu quilòmetres de canyes, guiats pel catedràtic napolità. El professor de la UA detallava aquesta dada al començament de l’activitat: “hem aconseguit deu quilòmetres de canyes del riu Segura, amb les quals treballaran els estudiants”. En edicions anteriors de la Setmana Internacional EPS també es van recórrer basars i magatzems cercant materials econòmics i nous, que s’assemblaren als que utilitza l’expert convidat per a poder fer les obres. L’objectiu final és que els estudiants experimenten “que es pot fer arquitectura amb qualsevol material que tinguen a mà”. Quaranta alumnes, dels quals dues terceres parts són Erasmus, s’han inscrit en el taller de la Setmana Internacional d’Arquitectura amb Sergio Pone, que va començar el dilluns 29 de gener. Des d’avui el pati de l’edifici de l’EPS IV exposa la construcció realitzada.
Prèvia a la construcció d’aquesta estructura de canyes, els estudiants han fet vuit maquetes en fibra de vidre, utilitzant vuit-cents metres de vareta d’aquest material que ha regalat el fabricant d’aquestes, l’empresa Polymec. El dimarts, d’entre totes les maquetes, i per concurs entre els estudiants, es va seleccionar la que finalment s’ha alçat a gran escala amb canyes. A més que els alumnes puguen construir espais immensos amb les seues mans i que es dignifiquen materials humils, un altre benefici de l’activitat és integrar col·lectius, persones i sabers, com han assenyalat fonts de l’organització.
De “fantàstica” ha qualificat Sergio Pone l’experiència amb els estudiants en la UA; “un dels millors equips amb els que he treballat”. El catedràtic ha fet activitats d’aquest tipus en universitats d’Itàlia, a Melbourne (Austràlia), a Sheffield (Anglaterra). Un dels avantatges que el professor italià veu en aquestes construccions és que “aquesta és una construcció low cost”. A més, “poden aplicar-ho directament per a pensar i dissenyar un altre tipus de construcció”, ha assenyalat. Pone descriu el treball que ha fet amb fusta, de la qual diu “que és un material molt fort, és sostenible, molt ecològica”, i puntualitza que és ecològica per consumir poca quantitat d’energia, “perquè podem treballar amb les mans, no amb maquinària”. L’arquitecte té estructures reals construïdes en llocs com Itàlia o Austràlia.
De la mateixa opinió és un dels alumnes participants, el britànic Bryan García. L’estudiant, de quart d’Arquitectura, valora de forma positiva la realització del taller, ja que han pogut comprovar com és imprescindible conèixer el material amb què treballaràs. “Cada material es treballa d’una forma diferent”, afirma. Bryan explica que, a l’hora de dissenyar les maquetes, “el nostre sistema per a treballar més ràpidament ha sigut tallar el mateix material com a referència i usar-lo per a mesurar. A més, hem fet proves d’aguant, veure quant arriba a doblegar i fins a quin punt aguanta millor la flexió, i també fins a quin punt aguanta sense trencar-se. Estudiant ben el material et dóna sentit de la realitat, per a conèixer la diferència entre el que dissenyes i el que després és la realitat”.
Durant la Setmana intervenen professors procedents d’universitats de la resta del món, gràcies al programa Erasmus CA2. Aquests dies participen donant conferències sobre com és i funciona en la seua universitat d’origen docents arribats de Suècia, Costa Rica, Itàlia, Àustria, Xipre, Corea del Sud, Anglaterra i Portugal. Manuel Morales és un d’aquests; professor de la Universitat de Costa Rica apunta com amb aquesta activitat “hem pogut establir relacions amb altres universitats, i és molt beneficiós”. Aquest pont del qual parla el professor li ha permès comprovar que no difereix tant el tipus de tallers i els mètodes d’ensenyament d’una universitat i una altra; “les diferències són més de tipus contextuals o de tipus regional”, precisa. Morales destaca que és “molt interessant veure com hi ha molta afinitat entre el tipus de problemes i de fortaleses entre escoles de Costa Rica i d’Espanya”. Una altra raó de pes per a participar en aquesta Setmana és per al professor “consolidar aquest conveni, que siga un intercanvi permanent entre estudiants d’Espanya i Costa Rica, perquè enforteix la cooperació”.
Joaquín Alvado, docent d’Arquitectura de la UA i integrant de l’equip organitzador, remarca que la idea és “intentar juntar en la mateixa setmana els professors del CA2; així es coneixen, imparteixen conferències de matí i fan sessions de treball entre professors a les vesprades, per a enriquir-se i poder arribar a acords beneficiosos”.
I un avançament, que anticipen ja en la titulació d’Arquitectura: estan preparant per a setembre l’EURAU18. A dia d’avui, el Congrés d’Arquitectura bianual internacional més interessant per a joves investigadors i professionals de l’arquitectura. Cada edició té lloc en una ciutat europea diferent, i hi atrau un nombre aproximat de cent cinquanta participants. En l’edició d’Alacant, els organitzadors confien a duplicar aquesta xifra. És visible ja en la web eurau.ua.es i té obert, fins al 15 de març, el termini per a presentació de propostes de comunicacions
Fotografies: Vicente Pascual. Taller d’Imatge de la UA (FGUA).